La lluna en una cova
En Xavier no s'havia imaginat que la lluna fos tan gran. Durant aquella nit però el petit vailet no la veia per enlloc
- On deu ser- va preguntar?
- Sóc aquí dins l'estany.
- Sóc aquí dins l'estany.
Efectivament, era allà dins l'aigua.
- Lluna però què hi fas aquí?
- Doncs mira, he donat un mal pas i he caigut dins l'aigua, per massa presumida.
- Ara com ho faràs per sortir?
-No ho sé - va dir la lluna.
-Mira, si t'ajudo a sortir, em pots portar allà dalt, on tu vius!
-Molt bé.
- Lluna però què hi fas aquí?
- Doncs mira, he donat un mal pas i he caigut dins l'aigua, per massa presumida.
- Ara com ho faràs per sortir?
-No ho sé - va dir la lluna.
-Mira, si t'ajudo a sortir, em pots portar allà dalt, on tu vius!
-Molt bé.
-Tanca els ulls ben fort i pensa: “lluna, lluneta tens un amic que t'estima molt, dia i nit”. De seguida serem tots dos a dalt del cel.
Així ho van fer i de cop i volta van ser a dalt.
En Xavier estava entusismat.
- Podríem fer-ho tot sovint quant tots dos estiguem avorrits.La vista des d'aquí és fantàstica.
-És clar- va dir la lluna, més contenta que un gínjol. -Finalment tindré un amic de debó.
-És clar- va dir la lluna, més contenta que un gínjol. -Finalment tindré un amic de debó.
- Xavier fill meu, has de tornar, l' àvia et crida.
- Me'n vaig però demà ens tornarem a veure d'accord.
-Fantàstic.
- Me'n vaig però demà ens tornarem a veure d'accord.
-Fantàstic.
El conte s'acaba així i els nens escolten amb la boca oberta, encantats. Tot d'una n'hi ha un que trenca la màgia del moment:
-Fina, la Lluna és un planeta oi?
-No! no ho és, gira i gira -diu un altre!
-Voleu dir?- afegeix la Fina.-Mireu em sembla que esteu molt interessats en aprendre coses noves, si voleu ja tenim tema per començar un nou projecte.... QUÈ US SEMBLA SI PARLEM DE LA LLUNA! ?
-No! no ho és, gira i gira -diu un altre!
-Voleu dir?- afegeix la Fina.-Mireu em sembla que esteu molt interessats en aprendre coses noves, si voleu ja tenim tema per començar un nou projecte.... QUÈ US SEMBLA SI PARLEM DE LA LLUNA! ?
3 comentaris:
Sabeu que la lluna sempre ens ensenya la mateixa cara ?
per que a mida que va girant sobre ella mateixa també gira al voltant de la terra... la cara que no veiem es diu la cara "amagada" de la lluna.
Neil Armstrons va ser el primer home que va trepitjar la lluna,i un dels pocs que va veure la cara fosca de la lluna.
Cuando la luna esta mas cerca a la tierra decimos que esta en el perigeo y cuando esta mas lejos decimos que esta en el apogeo,(igual pasa para decir donde se encuentra un satelite artificial con respecto a la tierra).
Publica un comentari a l'entrada