dijous, 2 d’abril de 2009

Un bon tros de xocolata
i un bocí petit de pa
són la solució més bona
per berenar.
El pa sempre allarga massa
la xocolata fa curt,
i així el conte de la vella
mai no surt.
Però si no surt el compte
tant se val, que res no hi ha
com el pa i la xocolata
per berenar.
Martí i Pol

I tot aprenent-nos el poema, hem muntat una botiga a la classe... Aquests noiets van per comerciants, llegiu què deien:

- si que costa embolicar!
- si que és car aquest esmozar!
- ja no em queden diners!
- home no em passis al davant!
- fes cua sisplau!.
- només em queda un euro, com ho faré per comprar el suc si en val dos?
- home! ves a la caixa.
- al banc en donen a tothom.

El poema té raó, el pa i xocolata és boníiiiiiiiiissim!!!!!! i treballar amb il.lusió , encara és millor

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Sóm els pares de l´Arnau Espert
ens ha agradat molt aquest joc de botiguers perquè així aprendràn que les coses costen diners, i avegades no sempre n´hi han prous.

Anònim ha dit...

És molt divertit veure com tot jugant aprenen a moure's en aspectes de la vida quotidiana.

Mònica